La preïstòria e lo paleolitic
Lo Paleolitic qu’ei l’epòca de la pèira, atau aperada pr’amor los òmis que’s servivan d’atrunas* de pèira.
Au cors deus milierats d’annadas que durè lo Paleolitic, lo climat que cambiè mantuns còps.
En prumèr, la Gasconha que semblava a Africa dab elefants, crocodiles, rinoceròs e ipopotames.
Mes tard, lo hred que devarè deus pòles e los glacèrs que cobrín la montanha e la plana gascona. Qu’èra l’epòca deus mamots e deus rinoceròs peluts.
Chic a chic, lo climat que s’ei escalorit
E qu’aparescón los rèns, los bisons, los chivaus, los bocardons* e iènas e orses d’espugas*.
Los nostes ajòus* qu’eran caçaires. Que seguivan los tropèths de mamifèrs e que caçavan tanben ausèths e bèstias com la lèbe, la lèira*, la marmòta o la vop. Que minjavan tanben escargòlhs e graulhas*. Que pescavan e qu’aimavan hòrt a las ústrias*. Que cuelhèvan frutas e plantas tà completar lo lor repaish.




Los caçaires que tornan dab lo gibièr e lo clan que s’ei installat au sobac d'un ròc (à l'abri d'un rocher)
Qu'emplegavan silex
Que fabricavan atrunas* e armas dab silex talhat. A la debuta, qu’eran atrunas* de las maishantas mes dab lo temps, qu’aprengón a fabricar puntas de lanças tà la caça, cotèths tà copar la carn, grataders* tà netejar las pèths de las bèstias dont se vestivan, e mantuas autas atrunas* qui servivan cada dia. Que’s servivan tanben d’atrunas* en òs.
E vivèvan en cabanas
Que vivèvan devath cabanas de husta* o tendas cobèrtas de pèths de bèstias. Quan arrivè lo hred deus pòles, que s’assobaquèn* en las espugas* on nos an deishat pintruras de las beròjas.
En las espugas* qui avèva iènas, orses e lions.
Aquiu que vedem lo crani de un lion d’espugas* dab las soas duas granas caishilas*.
Sèrgi Clò-Versalhes
Vocabulari
ajòus : aïeux
assobacar : abriter
atruna o utís : outil, ustensile
bocardon : bouquetin
caishila : canine
espuga : caverne
gratader : grattoir
graulha : grenouille
husta : bois
lèira: loutre
ústrias : huitres