Ua villà romana
Los capulats, Romans o Aquitans, que bastín villae (villàs) en lo campèstre*. Qu’èran domènis agricòlas de milierats d’ectaras. En la villa que i avèva la Domus (maison) deu mèste. A despart*, que i avèva vilatges on s’arregropavan los qui tribalhavan la tèrra, esclaus* ou colons.
Los esclaus* qu’èran presoèrs de guèrra qui èran venuts*. Qu’èran esclaus la vita sancèra e los lors hilhs que vadèvan esclaus. Que podèvan estar afranquits*.
Los colons qu’èran òmis libres qui avèvan tèrras que tribalhavan. Que’s logavan en las villae taus tribalhs agricòlas. En Gasconha, que i avèva un sarròt* de colons.
Au mièi de la villa, que’s trobava la maison deu mèste. Davant un jardin agradiu, ua grana plaça qu’èra bordejada de bòrdas, de granhèrs, de chais e de talhèrs de mestieraus* on tribalhavan la husta* e la tèrra. Que s’i fabricavan atrunas* tà cultivar, amfòras tà conservar lo vin, vestits per los qui tribalhavan.
Que s’i trobava tot çò qui calèva tà víver en autarquía*. Los demès* de las cuelhudas e los produits deus talhèrs qu’èran venuts aus mercats de las vilas.
Arrueinas de Villae que’s pòden trobar un drin pertot en Gasconha.
Dens lo domèni agricòla, qu’aperavan ager (plurau agri) las tèrras semiaderas e los prats, e saltus (plurau salti) los bòscs e las lanas qui servivan a hèr pèisher lo bestiar e a neurir los pòrcs. Los bòscs que hornivan tanben la lenha tà cauhar-se, lo mèu e lo gibièr.
Dens la villa, qui avèva pesquèrs* on se trobavan peishs de tot escantil. En la de Montmaurin en Garona Hauta, que i avèva tanben bacins on trempavan las ústrias* que lo mèste hasèva vénguer de la mar grana.
Las villae qu’èran decoradas d’estatuas e de colomnas de marme. Los sòus qu’èran cobèrts de mosaïcas.
En caduna, que i avèvan banhs dab aiga cauta e hreda.
Duas mosaïcas. Las mei beròjas que’s pòden véder en la villa romana de Seviac dens lo Gèrs
Las estatuas qu’èran plan sovent de marme*. Lo marme deus Pirenèus qu’ei plan beròi e de hèra bona qualitat, alavetz, los Romans qu’aubrín peirèras. Que pòden visitar lo musèu deu marme a Banhèras on se véden marmes pirenencs de totas colors.
Dens las arrueinas de la villa de Chiragan en Garona Hauta, que s’an trobat hèra d’estatuas de marme ; la màger part qu'arrepresentan emperaires romans. Que's pòden véder au musèu Sent Ramon de Tolosa.
Com los Aquitans, los Romans qu’aimavan los banhs. Que i avèva banhs publics en las vilas e banhs privats en las villae. Los Romans qu’amenatjavan las honts cautas tà’n hèr establiments qui foncionan enqüèra uèi lo dia com a Barbasan, a Luishon, a Banhèras o a Dacs.
Sèrgi Clò-Versalhes
Vocabulari
A despart : séparé, à part
Afranquit : affranchi (libéré de l'esclavage)
Atruna : outil
Autarquia : autarcie (autonomie, sans avoir besoin des autres)
Campèstre : campagne
Demès (o demei) : surplus (ce qu'il y a en plus)
Esclau : esclave
Husta : bois
Marme : marbre
Pesquèr : vivier
Sarròt : multitude
Talhèr de mestierau : atelier d'artisan
Ústria : huitre
Venut : vendu