Vita vitanta deu temps deus Romans

 

La Novempopulania èra esquartierada en Civitas (ciutats*) qui correspondèvan aus pòples Aquitans. Tròp granas, qu’èran divididas en Pagus (parçans). En cadun, vilas que’s developavan en Vicus. La vila de Vic de Bigòrra que n'a conservat lo nom : qu’èra lo Vicus de Bigòrra, uèi Sent Léser, capdulh deu pòple deus Bigerriones.

Civitas, Pagus e Vicus qu’èran gavidats* per monde elegits a las cargas municipaus.

Lo teatre roman de Bordèu (Palais Gallien)

 

Las cargas qu’èran a gratis* e que calèva estar hèra ric tà estar elegit pr’amor que devèvan pagar eths medish los monuments publics com teatres, banhs, mercats o estatuas. Mes e costava lo monument, mes èra reputat l’elegit.

 

 

 

Lo pòple conservava la sua lenga e las suas leis ancianas. Mes tà hèr carrièra que calèva parlar latin e víver com los Romans.

 

Ua Domus, maison de vila

Los capulats* que bastivan maisons a la mòda romana en las vilas : las Domus.

Qu’èran plan decoradas e que i avèva aiga correnta en totas las maisons e a la hont de cada plaça publica. L'aiga qu’era miada per arcaducs de pèiras. N’avem pas conservat en Gasconha arcaducs autan beròi com lo deu Gard, mes que trobam canaus un drin pertot.

 

 

Un canau roman

 

Un forum roman

La vita vitanta que s’organisava a l'entor deu Forum qui èra una grana plaça on se tenguèva lo mercat e on i avèva botigas de tot escantilh*. Au miei, qui avèva un temple.

Mantuns mestieraus* e comerçants que i tribalhavan, arregropats en corporacions. Las mei importantas qu’èran las deus Nautes qui comerçavan dab batèus sus arrius e sus Garona.

Los Romans qu’èran religiós. Qu’aunoravan los sons morts dab autars qui èran en cada maison. Tà aunorar a quauqu’un de plan aimat, que fabricavan autars votius* dab ua dedicacion gravada sus la pèira.

 

Sus la que vesem, la dedicacion en latin adreçada au Diu Abellion que significa : « A Abellion, Cisonten, hilh de Cissonbon, que s’ei aquitat deu son vòt* de bon grat com se deu ». Dab los noms gravats, que podem saber que n’èran pas Romans mes Aquitans qui dedicavan aqueth autar votiu. Pr'amor Abellion qu'es un Diu Aquitan.

Los noste ajòus* qu’aunoravan autan plan los Dius Romans com los Dius Aquitans. Mes tots que devèvan aunorar l’Emperaire roman e sa familha com s’èran Dius. Qu’èra lo culte imperiau.

Au sègle 2au, l’emperaire Teodòse que hasèva deu Cristianisme la navèra religion d’Estat. Un avèsque elegit que s’establiva dens cada ciutat e que s’ocupava deus praubes e deus aprovisionaments de vitalhas* de las vilas. Ne’s podèvan pas mes aunorar los Dius Aquitans o Romans.

Un carnicèr en la sua botiga deu Forum

Sèrgi Clò-Versalhes

Vocabulari

A gratis : non pagada (les gens n'étaient pas payés)

Ajòus : aïeux

Autar votiu : autel votif (autel voué à...)

Capulats : notables

Ciutat : cité

Escantilh : sorte

Gavidats : dirigés

Mestierau : artisan

Vitalhas : victuailles (de quoi manger)

Vòt : voeu

Imprimer cet article