La migracion de las gruas

Un gran viatge

Quan hè tròp de hred, en seteme - octobre, las gruas de l'Europa deu Nòrd (Finlàndia, Norvègia, Suèda, Russia) que van a la calor en Espanha. Tot prumèr, que vòlan cap a l'Alemanha, puish cap a la Gasconha e après au capsús de l'Espanha. Que torneràn au printemps (març, abriu)

Com saber se son gruas ?

Los bernats pescaires*, las cigonhas, las aucas* tanben que susvòlan lo noste cèu. Un truc : s'entenes cada 10 o 15 segondas "krru...   krro..." ganhat, que son gruas ! Avisa-t'i ! Los bernats pescaires* ne parlan pas, las cigonhas tanpòc e las aucas* que disen "gagan... ga-ònk..." coma las aucas de nosta.

Las gruas que planan enter 250 e 1000 m d'altitud. Dab un bon vent, que hèn deu 70 km/h. Qu'an besonh 10 a 12 òras entà traversar la França ! A còps, entà trobar vents que pòrtan plan, que se'n poden anar haut, haut, a 3000 o 4000 m. Un còp, un pilòta que'n vesó ua a 4300 m. Qu'es a díser que ne las podem pas véser ad aqueras altituds mès que las podem enténer ! Pr'amor qu'an un òs, òs guilhèm* (esternom), vueit qu'arressona* com un tambor.

 

 

Que vòlan en tot har ua formacion en V. La grua prumèra qu'aubreish lo vòl e trauca lo vent. Que s'alassa viste, en quauques minutas. Ua dusau grua que preng la sua plaça, puish ua tresau...

Que's pausan au ras d'un lac entà minjar e dromir. Pòden véser gruas a Arjuzanx (Lanas). Com i hè bon víver, que'n an comptat dinc a 40 000 dens las Lanas qui demòran tot l'ivèrn (de noveme a març).

 

Un arreproèr de nosta

Quan la grua va capsús
Tot l’ivèrn qu’avem dessús
Quan la grua va capvath
Tot l’ivèrn qu’avem passat

 

Qui soi ?

La grua qui migra (grus grus deu son nom latin) qu'es grisa, color de lausa* dab ua calòta* arroja e ua "coda de poth" bordada de negre ; qu'es un ausèth deus màgers dab 2,20 m a 2,45 m d'envergadura (distància d'un cap d'ala a l'aute) e un pes de 4 a 6 kg.

En França, caçar la grua qu'ei defendut despuish 1976.

 

 

 

 

Vocabulari

arressona : résonne

aucas : les oies

bernats pescaires: les hérons

calòta : calotte (petit rond sur la tête)

lausa : ardoise

òs guilhèm : sternum

 

Imprimer cet article