Lo Tac
Un òmi que se'n torna de la vila a boca de nuèit. En passar a costat d'un arriu, qu'entén un crabòt qui mela, mèè, mèè...
– Qu'ei solet crabòt, ce ditz l'òmi. Que't vau portar a la bòrda.
E hòp, que'u bota sus l'esquia* e se'n va. Mes lo crabòt que pesa. E pesar, e pesar... L'òmi non pòt pas mes portar l'animau. Que plega la cama e ditz:
– Va-te'n au diable, crabòt ! e que lo geta per tèrra.
Autanlèu*, lo crabòt que s'escapa en tot sautar e en cridar:
Hi! Hi! Ha! Ha! Me soi bien hèit portar!
Hi! Hi! Ha! Ha! Me soi bien hèit portar!
He! He! qu'ei lo Tac que s'amusa...
Anna-Pèire Darrées
d'après un conte amassat per Felix Arnaudin
Vocabulari:
autanlèu: aussitôt
esquia: dos
brincòt: brindille
saca: cartable