La maria chorra e lo lop
Los dus personatges deu conte que son lo lop e la maria chorra. E conéishes aqueste ausèth ? Que s’apèra le troglodyte en francés, un ausèth tot pichon (9 cm), redon e dab la coda quilhada. Qu’ei hòrt actiu, non pòt pas està’s* [il ne peut pas s’empêcher de bouger].
La maria chorra e lo lop
L'ausereta maria chorra que s'èra abrigada dens lo trauc d'ua vielha paret contra lo hred de l'ivèrn o lo caumàs de l'estiu, aquò rai !
Lo lop que l'i sentí.
– Maria chorra, ges*, ges!
– Òc mes que te'm minjarés!
– Maria chorreta, ausereta berogeta, ges, ges!
– Que non, que non!
– Maria chorreta, ausereta berogeta, pichoteta, anem vèn, deisha't anar, que't voi saludar abans de començar la jornada.
– As ua amna au còrs, lop?
– Que vòlis díser per aquiu, migueta?... mes se n'èi ua que non te'n saberà que tot ben.
– Jura sus la toa amna que no'm haràs nat mau?
Seriós com un testimòni en plen tribunau, lo lop que digó en lhevant la pata dreta:
– Per l'amna qui pòdi aver, per l'amna qui èi, non tocarèi de las mias cavilhas* la maria chorreta, ausereta berogeta, pichoteta qui m'espia deu son nid enlà!
Maria chorra que sortí de la soa abriga sense paur.
Mau que'u ne sabó sus l'òra. La bèstia qui cavilhas a e se'n serveish, la bèstia qui avè jurat sus la soa amna no'n hè qu'un mos* e, viva, la pichòta qu'èra engolida.
Viva, la maria chorra qu'avè guardada la paraula e dens lo honilh* negre deu borràs* d'aqueth malestruc* herautumi* que piulava a la desesperada coma tà convidà's a la soa ajuda l'auseralha deus cèus: « arnegat*! arnegat! »
Lo lop que merquè lo pas.
N'avè pas començat d'esdejoar dab la carn, la pluma e la pèth de l'aujamiòt*, mes la votz qui avè au borràs que l'espantava*.
Que perdó lo vesiatge de las parets qui an aurelhas e averén audit; que passè hòra deus camins on l'òmi naviga, qu'entrè aus bòscs on èra mei a casa, aus bòscs on las abrigas son mei seguras tà la gent lopa.
Dens lo honilh negre deu borràs d'aqueth malestruc de herautumi tostemps, tostemps l'ausèra que piulava: « arnegat! arnegat! » coma tà convidà's a l'ajuda l'auseralha seror deus bòscs, de la tèrra e deus cèus. Qu'èra briac* lo lop, briac shens n'aver tastat briga, briac de paur au mensh.
Bèthlèu a las soas vistas, las tuscas*, los arbes e los calhaus que dançavan. Las quate patas qui pèhreman*, la boca badanta e l'arrea tremolenta, l'arnegaire vençut per la votz hastiala*, que sagè de cercar desencusas; que sagè de tiéner cap ad aqueth vèrmi*, ad aqueth brigalh de maria chorra qui l'emposoava la jornada. E orbint enqüèra mei la gola:
— Se soi arnegat, que me'n trufi!
Zop! l'empresonada d'un còp d'ala que traversè crampas e corredèrs, lo borràs, lo ganitèth* e la gola; d'un còp d'ala qu'èra hòra deu bòsc e, d'un aute còp d'ala, qu'estó dens lo trauc on piula enqüèra.
Conte de Miquèu de Camelat
Vocabulari
arnegar: blasphémer
aujami: bestiole ; aujamiòt: petite bestiole
borràs: ventre
briac: ivre
cavilha: (cheville) ici patte
espantar: terrifier
ganitèth: gosier
gessir: sortir / ges: sors
hastiala: ignoble, abjecte
herautumi: sauvage
honilh: (entonnoir) ici gosier
malestruc: malotru
mos: bouchée, morceau
pèhremar: résister, tenir bon, tenir de pied ferme
tusca: souche
vèrmi: ver