Lo corbàs e lo renard
Mèste Corbàs, ser un aubre pincat*,
Qu'avèva a son bèc un hromatge.
Mèste Renard, peu herum* alisiat*,
Le ditz, en son lenguatge :
" E adiu, Mossur Corbàs !
Coma ès beròi, lusent, e coma e'm semblas gras !
Sens mentir, se lo ton ramatge*
Es fin e clar coma lo ton plumatge,
Qu'ès lo men mei bèth deus abitants deu bòsc."
Ad aqueth compliment, l'ausèth, de content qu'èra,
Ende mustrar coma sa votz es bèra,
Aubrís un large bèc, e s'escapa lo tròç.
Autanlèu, lo renard que se l'amassa
E ditz : " Brave Mossur,
Saberàs que tot cortisaire* caça
Per víver aus despens de l'escotaire* bestiassa,
E ma leçon que vau un hromatge, segur !"
Nòste corbàs que's plega la trompeta
E se'n va, 'n abaishar la coeta*,
Badinat e confus, de honta cueit a miei,
En jurar, mes tròp tard : "M'i gaharàn pas mei."
Josephin Villeneuve (neishut en 1862, Gèrs), poèma arrevirat de Jean de La Fontaine
Vocabulari
alesiar : allécher, attirer
coeta : petite queue (de coa, queue)
cortisaire : courtisan
escotaire : celui qui écoute
herum : odeur
pincar : percher
ramatge (cant) : ramage (chant)