Lo partatge
Jo sabi un conte.
Un jorn, l'Agla digoc a l'Astoret* e a l'Agaça* :
― Associem-nos ende caçar ensemble.
― Agla, coma voleràs.
Autanlèu, l'Agla, l'Astoret e l'Agaça partiscón entà la caça. A sorelh cochat, avèvan dejà gahat tres cents caps de gibièr de tota raça.
― Ara, ça digoc l'Agla, s'agís de partatjar. Agaça, hè tres parts plan parièras de tot aquò.
― Perdona-me, Agla. Hè-las tu medish. Autament, l'Astoret se n'encargarà.
― Dambe plaser, Agaça, ça digoc l'Astoret.
Alavetz, l'Astoret hascoc deu gibièr tres parts plan parièras, que valèva pas la pena d'èster prumèr o segond a causir.
― Astoret, ça digoc l'Agla, on es ma part ?
― Agla, preng-te la que volhas.
― Astoret, ès un pegulhan. Te vau ensenhar a partatjar !
Alavetz, l'Agla tuèc l'Astoret d'un gran còp de bèc. Aquò hèit, digoc a l'Agaça :
― Ara, partatgem en dus. Agaça, hè duas parièras de tot aquò.
― Non, Agla. Partatgem en tres. Ua porcion ende ton bèc, las duas autas ende tas duas àrpias.
― Agaça, digun s'enten melhor que tu a hèr partatges. Per ta pena, aquí ua maishanta melhengueta*, magra, magra coma un clau.
E tric tric,
Mon conte es finit.
E tric trac,
Mon conte es acabat.
Francesa Lalana, Leitora (Gèrs), amassat per Joan-Francés Bladèr
Vocabulari
Agaça o piga : pie
àrpia o úrpia : serre de l'oiseau
Astoret : épervier
melhengueta : petite mésange, melhenga (mésange)
pegulhan : nigaud