Los vestits magics

Loís que s’aveja. Que hè calor. Loís que s’assèta devath lo marronièr e qu’espia mamà qui bota los vestits a secar sus l’esteneder.

— Que hès Loís?

— Arren, ce respon lo mainat.

Mamà que se’n va. E Loís que s’aveja. Tot d’un còp, lo pantalon de papà que’s bota a dançar. Totun, n’i pas briga de vent. Benlèu, Loís que s’ei enganat. Que’s freta los uelhs. Lo pantalon que dança totjorn. Adara las caucetas negras de papà que’s botan a dançar. E la pelha roja de mamà. E... e lo son quessòt verd dab Pat Patrolha tanben. E... e la camisa blanca e lo davantau rajat de mairbona... E la jupa blua dab peses jaunes de la sòr...

— Loís, Loís...

— Òc mamà.

— E ben Loís, qu’ei l’òra de minjar. Que hè dus còps que’t cridi. Dromes o qué?

 

Vocabulari

assetà's: s'asseoir

avejà's: s'ennuyer

cridar: appeler

davantau: tablier

enganà's: se tromper

esteneder: étendoir

fretar: frotter ; fretà's los uelhs: se frotter les yeux

mairbona: mémé

peses: pois

quessòt: tee-shirt

 

Imprimer cet article