La Glèisa en Gasconha

La cristianizacion de la Gasconha que comencè au sègle 4au per missionaris venguts d’Africa e de Siria : Sever, Clar, Lupèrc, Orens, Saturnin, qui balhèn la sua especificitat a la Glèisa gascona.

Crisme de la glèisa de Montsaunès (31)

Lo crisme de la glèisa de Montsaunès (31)

Bèth temps a, lo crisme qu’arremplaçava la crotz en las glèisas. Batias* que’s hasèvan per trempèra* e non pas per aspersion. Que balhavan dus noms aus nins : lo son e lo de son pair (Sans Guilhèm, Sans Garcia). Las hemnas qu’estón numerósas au demiei deus Sants martiris : Quitèira a Aira, Fausta a Vic de Fesensac…

 

En l’an 451, l’emperaire roman Marcianius [Marcien en francés] balhè aus avesques la carga de s’ocupar deus praubes e deus malauts. En contrapartida, emperaire e nòbles que balhèn tèrras qui son lo començar deu riquèr de la Glèisa.

La Desma*, qui ei la detzau part deus arrevenguts*, estó creada en l’an 571 e estenuda per Carlesmanhe au son empèri sancèr en l’an 800.

La mongeria d'Artos

La mongeria d'Artós

Ducs e Comtes de Gasconha fondèn mongerias* tà desvelopar lo país.

Monges que hasón tèrras navas*, que bastín bòrdas, molins, pesquèrs e horns.

Qu’arregropèn monde en vilatges, çò que permetèva de susvelhar lo país.

 

Mantuns còps, mongerias qu’èran fortificadas e monges que podèvan hèr la guèrra. Lo comte d’Armanhac, Bernat « Tuma palhèrs » que fondè la mongeria de Sent Mont en l’an 1036, pr’amor l’Armanhac n’avèva pas nada vila fortificada tà guardar lo país.

Ua pagina deu Beatus

 

La mei grana mongeria de Gasconha qu’èra la de Sent Sever aperada « Cap de Gasconha ». Guilhèm Sans la reviscolè* après la batalha de Taller en l’an 988 contra los Vikings.

 

Los monges letraherits que fabricavan manuscrits beròi illustrats com lo famós « Beatus ».

 

 

 

 

La Gasconha avèva la particularitat d’aver abadias laïcas qui èran propietat de personas qui n’èran pas religiosas. Lo proprietari qu’avèva lo títol d’abat, que nomava lo curè, que tocava la desma*, e qu’avèva plaça d’aunor a la missa.

Après l’empèri deus Francs, lo poder que passè aus Ducs, Comtes e senhors qui’s hasèvan la guèrra shens cès e bruslavan cuelhudas, tuavan bestiar, sacamandejavan glèisas e mongerias. Alavetz, la Glèisa que creè la « Patz de Diu » qu’emparava* los monges e los praubes, empachava de guerrejar la dimenge e dias de hèsta religiosa, puish deu dimèrcres ser au diluns maitin.

 

Un pelegrin o romiu de Sent Jacme

Un pelegrin o romiu de Sent Jacme

Au sègle 4au, la Glèisa que desvelopè lo culte deus Sants e los romivatges* de cap a Roma e Jerusalèm.

En l’an 813, que descobrín en Espanha la tomba de Sent Jacme. Que bastín ua glèisa a Compostèla e los romius arrecotín* de pertot. Los prumèrs qu’èran los Gascons qui guerrejavan ad aqueth temps contra los Sarrasins.

La Glèisa bastí espitaus e maisons suus camins e aus pòrts de montanha tà arcuélher los romius qui atravessavan la Gasconha e portavan lo bordon* e la coscolha.

 

 

Vocabulari

Arrecotir : parvenir

Arrevenguts : revenus

Batias : cérémonies du baptême

Bordon : Les pèlerins de Saint-Jacques avaient un bâton (bordon) et un coquillage (coscolha)

Desma : dîme

Emparava : protégeait

Mongeria : monastère

Nava : neuve, ici har tèrras navas = défricher des terres

Reviscolè : ranima, redynamisa

Romivatge : pélerinage

Trempèra : immersion (on plonge le corps du baptisé dans l’eau)

Imprimer cet article