Vilas e vilatges
A l’epòca deus Romans, lo monde que vivèvan a l’entorn de las villae esparriscladas* en lo parçan. Quan se bastín glèisas o castèths, lo monde que s’arregropèn en quauques maisons. Atau, lo vilatge de L’Arromieu dens lo Gèrs estó creat en l’an 1080 a costat de la cabana d’un ermita.
Los religiós decidín d’eishartigar* bòscs tà cultivar tèrras navèras a l’entorn d’ua glèisa o d’ua mongeria. Tà hèr vénguer monde, que creèn sauvetats qui èran lòcs protegits delimitats per hitas* dab ua crotz com la que vedem ací contra e qui ei de Mamisan dens las Lanas.
Creadas enter 1027 e 1141, que son a l’origina deus vilatges de uei. Que’n podem citar quauques uas : Legavin en Garona Hauta, Sent Pèr de Bigòrra, Nogaròu dens lo Gèrs, Vilafranca en Biarn, Mamisan e Sent Guirons dens las Lanas. A còps, que's coneishen sonque dab lo nom qui pòrtan : Sauvatèrra, Sauvat per exemple.
Los senhors creèn tanben sauvetats a l’entorn deu lor castèth.
Dab lo temps, las sauvetats devengón tròp petitas e que caló protegir de plan lo monde. Alavetz, las sauvetats que s’entornejèn d’ua muralha dab pòrtas fortificadas com la de Montesquiu (Gèrs) qui vedem ací contra.
Qu'estón nomadas castèthnaus com Castèthnau de Barbarens, Castèthnau de Ribèra baisha, per exemple.
Tà hèr vénguer mes de monde enqüèra, los monges o los senhors qu’autrejèn* cartas* on èran escriuts los drets deu propietari e los deus poblants. Cada poblant arrecebèva un casau tà cultivar.
Un casau qu’èra ua tèrra grana on los poblants podèvan bastir ua maison, semiar blat, neurir bèstias. En contrapartida, que pagavan lo cens qui èra un loguèr*.
Com la populacion creishèva hòrt e que demoravan bòscs e tèrras qui n’èran pas cultivadas, los senhors que hasèvan un pariatge* qui ei un contracte on cadun amiava tèrras tà crear ua vila navèra aperada bastida.
Las carrèras de la bastida que’s copavan a l’escaire. Au miei que i avèva la plaça dab la hala tau mercat com se ved ací contra a Reialmont.
Ua muralha delimitava la bastida. En dehens, cadun arrecebèva ua parcèla de 7 mètres de larg e 20 de long. Pr’amor d’aquò, las maisons que son estretas e que’s semblan totas.
Aus poblants, qu’autrejavan ua carta plan avantatjosa.
La fondacion de la bastida començava per la ceremonia deu pau*. Los avesques deu parçan benedivan un pau qui portava las armas deus fondators, pau que plantavan. La carta autrejada qu’èra lejuda aus participants qui podèvan crompar ua tèrra dens la bastida a viéner.
Mes de 250 bastidas estón bastidas de 1222 a 1373 per monges o avesques (1256 : Sent Martòri, 1266 : Sheishan, 1327 : Bèuchalòt, …), peus comtes de Tolosa (1246 : Montesquiu de Volvèstre, 1266 : Gimont, …), peus reis de França (1272 : Montrejau, 1288 : Beumarchés, …), peu Duc d’Aquitània (1289 : Pimbo, 1331 : Dur Hòrt-Baishen, …), peus comtes de Comenges (1269 : Bossens), d’Armanhac (1322 : Plasença), o d’Astarac (1274 : Masseuva).
Sèrgi Clò-Versalhes
Vocabulari
autrejar : octroyer
cartas : chartes
eishartigar : défricher
esparriscladas : éparpillées
hita : borne
loguèr : loyer
pariatge : pariage, paréage (seigneurie partagée entre plusieurs personnes ayant des droits égaux)
pau : pieu