L'òst a l'atge mejancèr

 

A l’atge mejancèr, n’i avèva pas armadas regularas com au dia de uei. Lo senhor que convocava l’òst per un servici de quaranta dias. Convocar l’armada s’aperava convocar lo Ban*. Au cap deus quaranta dias, los soldats que se’n tornavan tà casa.

Cada senhor qu’arribava a l’òst dab òmis pagats e equipats per eth. Se non volèva pas hèr lo servici armat, lo senhor devèva pagar ua soma qui permetèva de pagar soldats.

Milicians hornits per las vilas e comandats peus cònsols completavan las armadas.

Las armadas qu’èran organizadas en lanças qui èran unitats de combat de 10 soldats acompanhadas d’un chivalièr.

 

 

A còps*, lo servici d’òst qu’èra limitat per las cartas de costumas*. Per exemple, a Castèthnau de Ribèra baisha, los poblants ne devèvan pas au comte sonque 3 dias de servici armat per an, au despéner* de la vila.

 

En dehòra deu servici armat, los senhors que’s hasèvan guèrras privadas com la qui opausè Guiraut de Casaubon au comte d’Armanhac en 1270. Lo comte d’Armanhac demandè l’aumenatge de Guiraut de Casaubon qui ac arrefusè. Alavetz, lo comte assetgè lo castèth de Sempui on lo son hrair se morí pendent l’ataca. Sostengut peu comte de Foish, lo comte d’Armanhac s’i tornè en 1272.

Mes Guiraut demandè la proteccion deu rei de França. Au cap de ueit dias de combats, lo comte d’Armanhac bruslè maisons e sacamandegè* lo castèth. Que’s sosmetó quan lo rei miacè d’enviar ua armada, e lo comte paguè ua esmenda de 15 000 Liuras tà tornar bastir lo castèth de Sempui.

 

Tà completar las armadas, los senhors pagavan companhias de rotèrs* qui èran soldats de mestièr. Quan n’i avèva pas mes batalhas, aquestes rotèrs* que vivèvan suu país on èran e hasèvan grans domaus*.

Ua grana part deus rotèrs* e lors capitanis qu’èran gascons : Bernaton de la Sala, Bertucat de Lebret, Guionat de Pau, Lo Bor de Lespara o lo Petit Meschin.

Lo rei de França enviè ua armada contraus rotèrs*. Qu’estó batuda a Brignais en 1362 (véder ací-contra).

Alavetz, tà se’n desbarrassar, qu’enviè los rotèrs* en Castilha tà sosténguer lo rei Enric de Castilha qui miava ua guèrra contra lo son hrair Pèir.  Lo rei de França ajudè a Enric, e lo rei d’Anglatèrra a Pèir.

 

 

 

En dehòra de las batalhas, qu’i avèva cavaucadas* com la deu Princi Negre, hilh deu rei Edoard III d’Anglatèrra, en 1355. Las cavaucadas* qu’èran lo parat* de bruslar granhadas, demandar rescats* a vilas e vilatges, panar bestiar e riquessas.

Edouard III balha l’Aquitània au Princi Negre

L’armada deu Princi Negre on i avèva un sarròt* de gascons partí de Bordèu lo 5 d’octobre de 1355. Que passè per Vasats, Monclar, Nogaròu, Plasença, Bassoas, Miranda, Sheishan, Simòrra, Samatan, Sent Lis, puish au ras de Tolosa plan defenuda peu comte d’Armanhac, Carcassona e Narbona.

Tà se’n tornar, que passè per Limós, Cintagabèla, Autariva e arribè a Bordèu lo 9 de deceme dab mila carretas pleas de gahas e 5 000 presoèrs. Mes de 5 000 vilas e vilatges estón arroeinats*.

Bordèu ne tirè un gran profieit pr’amor de las gahas, deu pagament deus rescats e deus soldats que calèva hèr minjar e dromir.

Sèrgi Clò-Versalhes

 

Vocabulari

a còps : parfois

arroienar : dévaster, ruiner

au despéner de : aux frais de

cartas de costumas : chartes de coutumes (documents qui expliquaient les droits du peuple et des seigneurs)

cavaucadas : chevauchées

convocar lo Ban : convoquer le ban (convoquer ses vassaux à la guerre)

domaus : dommages

parat : occasion

rescat : rançon

rotèrs : mercenaires, soldats de métier

sacamandejar : saccager

sarròt : un grand nombre

Imprimer cet article