Los intendents

Tà governar lo reiaume, lo rei que creè Generalitats, circonscripcions adminitrativas gavidadas* per un Intendent qui avèva poders sus l’armada, los impòsts, la justícia e l’administracion reiau. Que s’ocupava tanben deu desvolopament economic deu país.

Desnos. Mapa de las generalitats de Gasconha, 1789. París, musèu Carnavalet.

En Gasconha, que i avèvan las Generalitats de Guiana e la de Lengadòc creadas en 1552 a Bordèu e a Tolosa. En 1635, la Generalitat de Montauban qu’estó creada puish la d’Aush en 1716, la de Baiona en 1767 e la de Pau en 1784.

A cada cambiament d’Intendent, las limitas de las Generalitats cambiavan. Per exemple, la Generalitat de Baiona de 1767 qu’estó arregropada dab la d’Aush en 1774, puish arrestacada a la de Bordèu en 1775.

Los Intendents nomavan subdelegats en cada parçan qui ajudavan a l’administracion de la provincia.

Quauques Intendents que son demorats deus famós:

Gaspard Legendre, intendent de Montauban de 1699 a 1714 s’ocupava de las guèrras contra l’Espanha. En 1708, qu’enviè quate regiments contra los bandolèrs de las lanas de Pinars e de Lanamesa qui rançonavan los viatjaires. Bernat Lobaissin qu’estó hèit presoèr e penjat a Sent-Gaudenç en aost de 1708 davant milèrs de curiós.

Las rotas de d'Etigny

Loís-Albèrt de Tourny, nomat intendent de Guiana de 1743 a 1757, qu’emberogí la vila de Bordèu en adobar plaças, passejadas e los cais de Garona.

Antòni Megret d’Etigny, intendent d’Aush e de Pau de 1751 a 1767 que modernisè hòrt la Gasconha. Prumèr, en bastir rotas navèras.

La magèr part deus camins que prenem uèi lo dia qu’estón bastits per d’Etigny com lo d’Agen a Tarba, lo de Tolosa a Aush e Nogarò, lo d’Aush a Sent Lari, lo d’Aush a Sent Vicenç, lo de Dacs a Ortès, lo de Montrejau a Luishon, lo de Baumont en Lomanha a Leitora, Condòm e Nerac.

Que desvolopè l’agricultura en balhar 36 000 pomèrs e perèrs aus paisans, en amiar lo milhòc, lo Merinòs d’Espanha e en crear haràs.

Estatua de d’Etigny a Luishon

Que desvelopè tanben l’industria en crear la minoteria d’Ortès, la papeteria de Marslac, las faïencerias d’Aush e de Saramon, las tanerias de Baiona, Dacs e Sent Joan de Lutz, las honderias de Baïgòrri e la fabrica de bonets* d’Ortès. Que favorisè lo tribalh deu màrme e las hèiras.

Quan l’ordonança reiau de 1757 desfenó las corsas de taures en las vilas (com se hèn en las arruas de Pampalona uèi lo dia), d’Etigny que las permití en dehòra de las vilas en lòcs barrats, sauvant atau las corsas landèsas.

Que s’interressè tanben a las aigas. Qu’ei eth qui desvolopè los banhs e la vila de Luishon en crear las aleas* a qui seràn balhadas lo son nom.

Sèrgi Clò-Versalhes

Vocabulari

aleas : allées

bonet : béret

gavidar : mener, gouverner