Lo noste jornalista,Arraton la trompeta, qu’arriba dens la sala d’armas deu castèth de Mauvesin. E que vei cavalèrs e soldats estar a entrainà’s. De que aver paur !
♠ Punt d’istòri
A l’Edat Mejana*, lo cavalèr que jura fidelitat, leiautat* e ajuda au senhor. Qu’a ua educacion de cavalèr :
A sèt ans, qu’ei page a çò d’un senhor entà apréner las règlas de la Cort, la cortesia dab las daunas, e, a còps, a legir e a escríver.
A quatorze ans, que vad escudèr*. Qu’apren a portà’s a chivau* e a combàter.
Mei gran, qu’ei adobat* cavalèr.
Entà trucà’s qu’emplega espadas, lanças e arcs. L’espada qu’a ua lama de 70 cm dinc a 1,50 m de long. Que pesa de 1 kg (espada a ua man) dinc a 2 kg (espada a dus mans). La lança que mesura 1,80 m.
Los soldats qu’emplegan un barròt* dab un utís atacat ; un coteràs, ua pica…
♣ Entervista miada per Arraton la trompeta
Arraton:Que hètz l’ivèrn entà passar lo temps ?
Aimelin lo cavalèr: que depen deu senhor.
– Òc, e a çò deu Gaston Febus
–Aimelin en tot arríser : Dab eth, lo ser, que batalam* de caça, puish, de cap a las dètz de la nueit e dinc a miejanueit o mes, que sopam. Que i a pastèrs*, porets, gibièrs, e còcas a volontat. Los trobadors e los jonglaires que’ns diverteishen.
– E hè hred dens lo castèth ?
– Tiò que hè hred ! Sustot que lo senhor Gaston ne vòu pas alucar* lo huec. Que ditz qu’es tà las hemnas ! Un còp, que hasó plan hred, que’ns pelavam. E lo senhor Gaston que demanda : anatz cuélher lenha* tà la cheminèia.
L’Arnaut, entà arríser, que devara l’escalèr, que gaha un aso enqüèra cargat de lenha*, que’s hica lo tot sus las espatlas e que’ac depausa dens la cheminèia. Quin tròç d’arríser !
(L'istòria qu'estó contada per un cronicaire de Gaston Febus)
Vocabulari
adobat : adoubé (fait chevalier) alucar : allumer barròt: bâton batalar : parler Edat Mejana : Moyen-Âge escudèr : écuyer leiautat : loyauté lenha: bois pastèr :pâté portà's a chivau : monter à cheval