Vath d’Aran, tèrra gascona
En vath d’Aran, que s’i parla gascon. Qu’ei aquiu que vad la Garona.
La vath d’Aran apartenguèva au reiaume d’Aragon. En 1175, lo rei Alfons III que balhè la vath d’Aran a Centolh de Bigòrra qui’s maridè dab ua cosia deu rei.
En l’an 1201, a Luishon, Pèir II d’Aragon balhè la vath d’Aran au comte de Comenge qui’u hasèva l’aumenatge deu Comenge.
En 1283, l’avesque de Comenge convoquè lo clergat aranés tà l’informar de l’escomenge* deu rei d’Aragon per’mor d’aver atacat lo reiaume de Sicília. Com lo clergat arrefusè, las armadas francesas invadín la vath d’Aran, en 1285, e bastín lo castèth Leon a Es Bordes.
En 1313, a la conferéncia de Vielha, lo rei de França tornè la vath d’Aran a l’Aragon. Lo rei d’Aragon qu’autregè aus Aranés la Querimonia qui ei ua carta* de libertat. En 1389, la vath d’Aran estó arrestacada a la Catalonha, çò qu’acceptèn los Aranés en 1411.
Los Aranés èran gavidats* per un Conselh generau de 9 sindics tirats au sòrt en cada terçon (un terçon qu’ei ua division administrativa) de tau manèra que cadun deus 30 vilatges de la vath sia arrepresentat a còp passat.
Atau un conselh gavidava cada terçon on cada vilatge èra arrepresentat. Cada vilatge avèva Consòls.
Mantun còp, los comtes de Comenge ensagèn de recuperar la vath d’Aran. Las armadas deu rei de França ataquèn en 1390, 1396, 1410 e en 1473 qu’invadín lo baish Aran, mes que n’estón acaçats* en 1478. Los Aranés demorèn fidèus au rei d’Aragon e obtiengón privilègis comerciaus dab las vaths vesias.
En 1478, lo rei d’Aragon balhè lo títol de Baron au sénher de Lez. Los sindics deu Conselh Generau administravan la vath d’Aran, hòra Lez qui èra administrada peu baron.
Tà anar en Aragon o en Catalonha, los Aranés devèvan passar pòrts ennevats la màger part de l’annada. Lo passatge èra mei aisit per Luishon e Sent-Beat on i avèva hèiras*.
Los Aranés venèvan sau de Catalonha, òli d’Aragon e de Catalonha, lan e husta. Que crompavan blat, vin, peish salat o secat e mulas.
Que passavan ligas* dab la vaths vesias tà assegurar la patz deus aulhèrs*. La patz deu Plan d’Arrem de 1513, signada en Aran qu’arregropè 11 vaths francesas e 8 espanhòlas.
La vath d’Aran apartenèva au diocèsi deu Comenge. Mes com lo país èra deus praubes, l’avesque ne podèva hèr visitas que cada sèt ans. La desma percebuda demorava en la vath d’Aran shens nat benefici tà l’avesque.
La guèrra de « Trenta ans » durè de 1618 a 1648. En 1635, la França qu’entrè en guèrra contra l’Espanha e enviè soldats tà susvelhar la termièra* : 900 soldats e 400 cavalèrs en Coserans, 200 soldats e 80 cavalèrs a Sent-Beat. En 1641, los catalans susmautats reconegón lo rei de França Loís XIII comte de Barcelona e de Rosselhon. Las armadas francesas entrèn en Catalonha e en vath d’Aran. La guèrra s’acabè dab lo tractat deu Pirenèus de 1665.
Vocabulari
acaçar : chasser
aulhèr : berger
carta : charte
escomenge : excommunication
gavidar : gérer, diriger
hèira : foire
liga : ligue (étroite alliance entre des états pour défendre des intérêts communs)
termièra : frontière