La corsa landesa

 

La corsa landesa qu’ei un espòrt tradicionau en Gasconha. Un document de 1289 guardat aus Archius de Baiona que parla dejà de jòcs taurins. Mès a l’epòca, que dèishavan los taurs córrer per las carrèras, com a Pampalona.

 

Adara qu’a cambiat. Tot que’s passa en ua arena.

Lo public que veng d’arribar, qu’ei numerós: be i a monde a la pitrangla*! La jurada* e los capulats* que son asseduts sus l’empont*. Sus la pista de sable, qu’entran los chancaires* dab vestits tradicionaus. Los musicians que jògan la Marcha Cazeriana e los actors que hèn la passada*.

Emplaçament deus actors. Source : Nicolas Vergonzeanne et Cyrille Vidal, Comprendre la Course Landaise, Biarritz, Éditions Atlantica, 2014.

 

L’espectacle que va començar. L’escartaire*, un pantalon blanc e un bolero de color dab palhetas d’aur o d’argent, que’s plaça au centre de l’arena. Quina alura*! Ua vaca, aperada corsèra*, qu’entra dens l’arena. Qu'a los uelhs lusents. L’entrainador* que plaça e que lança la vaca. Lo segond qu’apèra la vaca en tot segotir un mocader. Lo cordèr* que tira la còrda dab còps de punhets entà guardar la bèstia au ras de l’escartaire mès pas tròp o que'u va esquiçar* lo pantalon.

 

Quan la vaca s’arronça sus l’escartaire, que va esquivar la bèstia e la deishar enrotlà’s sus l’esquia. Que pòt passar dehòra (costat opausat a la còrda) o en dehens (deu costat deu cordèr). La bèstia que pèsa 400 kg e que cor a 40 km/h. Se l’escartaire n’esquiva pas, que recep ua tumada* de las bèras. Que i a mes d’ua figura codificada: escart suu saut, escart de jolhs, escart dab un virolet*... L’escartaire qu’a fenit, que saluda lo public.

 

Lo sautaire qu’entra. Leste, que va sautar per-dessús la vaca. Que cau qu’estime la distància e la velocitat de la bèstia. Ací tanben que i a figuras codificadas: saut de l’anjo, saut los pès dens lo berret, subersaut*...

La vaca Ibaneza

Ibaneza, còrn d'aur

 

Dens l’istòria de la corsa landesa que i a grans toreros coma l’escartaire Auguste Camentron dit Mazzantini o Guillaume Vis, dit Ramunchito. Que i a tanben granas vacas de crànher* com Ibaneza per exemple. A Nogarò, lo public que causish lo Còrn d’aur, la vaca melhora de l’annada.

 

Après la corsa, lo vaquèr qu’embarca las vacas entà tornar a la ganaderia.

 

 

exemple d'escart

escartaire

exemple de saut

sautaire

 

 

 

 

 

 

 

Tot lo vocabulari de la corsa landesa en clicar ací.

Anne-Pierre Darrées

Vocabulari

alura: élégance
capulat: officiel
chancaire: échassier (homme sur des échasses)
cordèr: cordier
corsèra: coursière
de crànher: redoutable
empont: tribune (disen tanben tribuna)

entrainador: entraineur
escartaire: écarteur
esquiçar: déchirer
hèr la passada
: défiler, faire le défilé
jurada: jury
que i a monde a la pitrangla: il y a du monde sur les gradins (pitrangla: gradin)

subersaut: saut périlleux
tumada: coup porté par la vache
virolet: tourniquet

Imprimer cet article