La formacion de las montanhas
Las placas tectonicas qui flotejan suu màntol de la tèrra que’s tuman* quan s’encontran.
Se ua placa tectonica passa devath ua auta mes dura, la placa de dessús que’s plega e que’s suslhèva tà formar ua montanha. Bèths còps, que son montanhas qui an ua activitat volcanic com la cordilhèra deus Andes e la « cinta de huèc » deu Pacific.
Se las placas tectonicas son duras totas duas, que s’esglachan* e que’s hregan*. Las montanhas formadas que son hautas com l’Imalaia qui, de mes, puja de quauques centimètres per an. Aqueras montanhas n’an pas nada activitat volcanica.
Quan la tumada* de las placas tectonicas ei mes hòrta que la hregada*, que’s forman halhas* com la halha de San Andreas en California, qui hè 400 quilomètres de long.
A còps, la placa tectonica comprimida que pòt plegar au son miei. Lo plec que forma ua montanha. Atau que son neishudas las Pireneas qui pujan, eras tanben, de quauques centimètres per an.
Quan la tumada* de las placas tectonicas e comença dens la mar, las montanhas que pujan e que sòrten de l’aiga. Qu’ei çò qui explica que’s tròban fossiles de coscolhas* o de peishs en altitud.
Drin a drin, las montanhas vielhas que s’arredoneishen* per l’erosion deu vent e de las aigas com lo Massís Centrau e lo Massís d’Armorica.
Sèrgi Clò-Versalhes
Vocabulari
arredonir: arrondir
coscolha: coquillage
esglachar: écraser, déformer par compression
halha: faille
hregar: frôler, frotter
hregada: frottement
tumar: heurter
tumada: heurt