Las sasons

La Tèrra que recep la lutz deu sorelh

Sus la Tèrra, que hè calor, un pauc e pas tròp. Pr’amor la Tèrra que recep l’energia, la lutz deu Sorelh, un pauc e pas tròp.

La lutz deu sorelh que travèrsa l'atmosfèra

 

 

La Tèrra  ne recep pas la medisha energia pertot ni a cada moment de l’annada. A l’equator, la lutz que travèrsa un pauc d’atmosfèra e que cauha* hèra. Aus pòles, que travèrsa ua espessor d’atmosfèra mes grana e que cauha mens.

 

Dens los nostes país, que i a quate sasons. Que corresponen a exposicions diferentas de la Tèrra au Sorelh. Ua sason que dura tres mes. 

La prima

Que comença a l’equinòcci* de la prima, qu’ei a díser quan lo jorn dura autan coma la neit, generaument lo 20 o lo 21 de març.

Ad aquera sason, la Tèrra qu’ei pròche deu Sorelh. L’emisfèri nòrd (lo noste) qu’ei penut de cap a eth, donc que recep plan l’energia. Mes los arrais que son clinats, que hregan* la Gasconha, que cauhan... mès pas tròp.

Arreproèr :

Quan l’abricotièr ei en flor
Neit e jorn an la mèma longor

L’estiu

L’estiu que comença dab lo solstici* d’estiu (21 de junh). Qu’ei la neit mes braca de l’annada e lo jorn mes long. Lo Sorelh qu’ei luenh de la Tèrra mès qu’ei en fàcia. Los arrais qu’arriban tot drets (verticaus), lo soreh que da hòrt, que pica.

Arreproèr :

Nadau e Sent Joan*
Partatjan l’an

* Sent Joan : 24 de junh

L’autona

En gascon, que disen l’autona, l’auton, l’agòr, l’abòr o enqüèra lo tardòr.

L’autona que comença a l’equinòcci* d’autona (21 de seteme), qu’ei a díser quan lo jorn dura autan coma la neit. Coma pendent la prima, la Tèrra qu’ei pròche deu Sorelh e los arrais que son clinats. La Tèrra que presenta l’emisfèra sud en prumèr, donc qu’ei l’emisfèri sud qui recep plan l’energia. En Gasconha, los arrais que son clinats e mes luenh, donc ne cauhan pas tròp.

Arreproèr :

Entà Sent Matiu*
Neit e jorn an lo mèma hiu

* Sent Matiu : 21 de seteme

L’ivèrn

L’ivèrn que comença au solstici* d’ivèrn (21 de deceme). Qu’ei la neit mei longa de l’annada e lo jorn mei brac. Aqueth jorn, lo Sorelh qu’ei luenh e baish dens lo cèu. Ne cauha pas hèra.

Arreproèr :

Entà Senta Lucia
Los jorns creishen d’un saut de puça
Entà Nadau
D’un saut de brau
Entau prumèr de l’an
D’un volet de hasan

[Pour Sainte Lucie / Les jours augmentent d’un saut de puce / Pour Noël / D’un saut de taureau / Pour le premier de l’an / D’un saut de coq]

Exposicion de la Tèrra au Sorelh

 

E vòs jogar dab las sasons ? Clica ací 

Vocabulari 

cauhar : chauffer

equinòcci : équinoxe (moment où le jour dure autant que la nuit)

hregar : frôler

solstici : solstice (solstice d'été : jour le plus long ; solstice d'hiver : nuit la plus longue)

Imprimer cet article