L’esquiròu
L’esquiròu que viu dens los arbes. D’un saut, que passa de l’ua branca a l’auta. A còps, la sua coda que hè com un balancièr.
La sua coda que sembla a un plumalh : para-sorelh l’estiu, paraploja quan plau, mantòl l’ivern.
Espia. Que hè aus estujòus*. Qu’ei mauaisit de'n véder un.
Que cèrca castanhas, aglands, averans e esquilhòts. Que hè resèrvas tà l’ivèrn.
Que son plan estruçadas*, alavetz que las se desbromba. N’ei pas grèu, que germian e que hèn navèths arbes au bòsc.
Que pòdes cantar aquesta cansonèta :
Jo, que soi petitòt,
Puishque Diu at vòu,
E esberidòt*,
Com un esquiròu.
Sèrgi Clò-Versalhes
Vocabulari
aus estujòus : à cache-cache ; que hè aus estujòus : il joue à cache-cache
esberit : dégourdi, éveillé ; esberidòt : petit dégourdi
estruçadas : rangées ; estruçar : ranger