Lo cabiu

Qu’ei aisit de véder un cabiròu pr’amor qu’ei un petit cervide arrós* qui s’aprèssa de las maisons entà passar la nueit. Lo jorn que l’estima mei los bòscs e los romegàs*.

hautor deu garròt d'un cabiròu

En blu, la hautor deu garròt deu cabiròu

 

Quan neish, en mai o junh, lo cabirolet que pèsa 1,3 a 2,3 kg, com un petit nenè. A còps, los petitons que son minjats per un renard, un can, un lop o un gat-lop (linx) o enqüèra per un singlar. Entà aperar la mamà, que hè un crit dit un piulament*.

A l’atge adulte, que mesura 55 a 80 cm de hautor au garròt, qu’ei a díser dinc au haut de las espatlas e que pèsa 15 a 30 kg.

Lo mascle que pòrta arrams*. Qui creishen a la prima e que cagen a l’abòr*.  

La cabiròla, o la craba, qu’ei la hémia* deu cabiròu. Que gavida los joens de l’annada aperats cabirolats*.

L’animau que viu 7 a 8 ans, a còps dinc a 15 ans. Que minja èrba, borrons*, huelhas e buscalhs*. L’ivèrn, que minja tanben romecs*, brana* o gèira*. Qu’ei un animau pauruc e que s’escapa quan audís un brut. Benlèu, as audit un cabiròu o ua cabiròla lairar? E òc, que lairan, un pauc com un can. Escota.

 

Ne cèrques pas a córrer dab eths. Que hèn sauts dinc a 2 m de haut e 6 m de long; de mei, que cor a 40 km/h dab puntas a 90 o 100 km/h.

Aquestes dus animaus que son un mascle e ua hémia. Quinas diferéncias e veses enter los dus?

Aubrir o telecargar la responsa.

Vocabulari

abòr: tardor, autona, automne

arrams: bois d’un animal (chevreuil, cerf)

arrós: roux

borron: bourgeon

brana: bruyère

buscalh: broquilha, petite branche

cabirolat: brocard (jeune chevreuil de moins d’un an)

gèira: gèdra, èdra, lierre

romèc: arromèc, sèga, ronce

romegàs: arromegàr, seguèr, roncier

Imprimer cet article