Lo mosquit
Lo mosquit qu’ei sus tèrra desempuish mei de 50 milions d’annadas. B’ei a díser qu’an picat los quites dinosaures ! Se vòs trobar un endret sus tèrra shens mosquit, que cau qu’anes tà l’Antartic, tot capsús.
Lo mascle qu’ei petit, dab alas que semblan a plumas, silenciosas. Que minja lo nectar de las flors. Que pòt víver duas setmanas.
La hémia (o fumèla) qu’ei mei bèra e qu’a alas mei lissas. Pr’amor d’aquò que hè brut en volar. Que minja la sang deus animaus. Que viu 2 meses,
Coma lo mosquit a petitas alas e un còrs pesut, ne deveré pas volar, mes qu’a trobat ua solucion. Que hè 800 alatadas* per segonda e que hè un pauc virar las alas entà crear perturbacions de l’aire. Coma dens la vidèo. Aqueth ritme qu’ei hèra mei gran que peus autes insèctes.
La vita d'un mosquit
La hémia que pon 5 còps 150 ueus a la susfàcia d’ua aiga. Ua aiga pas tròp neta entà trobar de qué minjar, per exemple un marescatge, un vaishèth adandonat dab aiga de ploja...
Après ua setmana en estiu o quauques meses en invèrn (qu’atén los temps cauts) l’ueu que da ua larva, puish ua ninfa* e fin finala un mosquit.
Coma pica ?
Madama mosquit qu’a besonh sang – exactament las proteïnas de la sang – entà hèr los ueus. Que senteish las olors e que detècta lo gas carbonic (CO2) qui sorteish deu ton nas o de la tua boca. Se ne vòs pas estar picat·da que pòts arreténguer lo ton alet*, mes ne t’ac aconselhi pas. Madama mosquit que's pausa sus la pèth, que la trauca dab la sua shucadera*, que t’envia un pauc de shaliva entà que la tua sang sia plan fluida. Fin finala que shuca pendent tres minutas. Après, aquera shaliva que te balha ua gratèra... que coneishes plan.
Coma ne pas estar picat·da ?
Coma ne pòts pas arrestar de respirar, que’t cau cambiar d’olor. Si, si ! Per exemple en passar suus tons braç un pauc d’òli d’espic (o lavanda), de vanilha, de péber negre o de menta (odors que madama hui*). Que pòts tanben minjar vinagre de cidre o ua ascla. Aqueths produits que cambian l’odor de la tua pèth.
Vocabulari
alatada : battement d’aile
alet : souffle
hui (húger) : fuit (fuir)
ninfa : nymphe
shucadera : trompe