L'atòme, qu'es aquò ?
L'atòme qu’ei la mei petita partida d’un còs, qu’ei a díser d’un gas, d’un liquide o d’un solide. Un Grèc, Democrites, qu’avèva imaginat de copar un irange en dus, puish en dus, puish en dus… dinc a arribar a un tròç que ne podèva pas mei copar, e que l’aperèc un atòme. Quina intuicion ! De vertat, qu’ei com aquò.
L’atòme qu’ei petitòt, petitòt : 0,000 000 000 1 millimètre. Que cau 20 milions d’atòmes entà hèr un punt coma aqueste a la fin de la frasa.
L’atòme qu’ei constituit d’un nuclèu* (colorat en vriulet) e d’electrons situats sus nublas electronicas*, a distància deu nuclèu*, qui corresponen a nivèus d’energia.
Nivèu 1 (en verd) qu’ei la mei baisha energia,
puish nivèu 2 (en irange),
nivèu 3 (en blu)…
Lo nuclèu* qu’ei composat de protons (en medish nombre que los electrons) e de neutrons (en medish nombre que los electrons o, a còps, un o dus de mei). Per exemple lo carbòni* qu’a 6 electrons, 6 protons e 6 neutrons (6+6=12). Que l’escrivem 12C. Qu’existeish un carbòni* qui a dus neutrons de mei, donc 6 protons e 8 neutrons. 6+8=14. Que l’escrivem 14C. Aqueste carbòni 14 qu’ei radioactiu.
Ua planta o un animau que conteng carbòni 12C, 13C e 14C dens ua proporcion precisa. A la mort de la planta o de l’animau, lo 14C que va desintegrà’s chic a chic. 5 750 ans mei tard, la mitat deu 14C qu’aurà desaparegut. En tot mesurar quant de 14C demora, que podem datar lo fossile de la planta o de l’animau.
L’atòme mei petit que s’apèra l’idrogèn. Qu’a un nuclèu* e un sol electron. Lo Rus Dimitri Mendeleiev qu’a classat los elements deu prumèr dab 1 electron (l’idrogèn, escriut H) dinc a l'element 118au qui a 118 electrons (l’oganesson, escriut Og).
Tà memorizar l'ordi deus 10 prumèrs elements, que pòts emplegar :
- He, hè-li ben ! Be coneishes Ninon !?
- Òc, fièra neneta !
Vocabulari
carbòni : carbone
nuclèu : noyau
nublas electronicas : nuages électroniques