Istòria geo.
13 – Los comtes de Gasconha (10-12 ans)
Istòria Los comtes de Gasconha Los reis deus Francs qu’èran mèstes de l’Aquitània. Que senhorejavan* entre Lèira e Garona. En Gasconha, los Gascons qu’èran quasi independents. Lo Duc de Bordèu que s’encargava de las armadas e de deféner la Gasconha Ulteriora qui èra en Espanha. Lo comte de Gasconha qu’era encargat de l’administracion. Lo rei…
12 – La feodalitat (10-12 ans)
Istòria La feodalitat Tà installar los Visigòts dens l’empèri en l’an 418, los Romans que balhèn tèrras au rei deus Visigòts. Aqueth, que’n tornava balhar ua part a un guerrièr tà’u perméter de hèr víver la sua familha, en contrapartida d’un jurament de fidelitat e de servici a la guèrra. Lo rei que demorava proprietari…
11 – L’empèri franc (10-12 ans)
Istòria L’empèri Franc Lo rei Papin « lo Brac* » que realizè l’unitat deu reiaume deus Francs. Tà susvelhar los Gascons tostemps trebatents*, que creè en 751 lo ducat d’Aquitània (entre Lèira e Garona) e lo ducat de Gasconha (entre Garona e Pirenèus). Que’s pensava èster tranquille. Los Gascons causín Lop coma Duc, hilh deu…
10 – Los Francs (10-12 ans)
Istòria Los Francs La Gàllia romana qu’èra partatjada entre los Francs au nòrd de la Lèira, los Visigòts au sud, e los Burgondes qui ocupavan çò qui serà la Borgonha. Los tres reiaumes que’s hasèvan la guèrra tà poder agraní’s. Quan la màger part de las armadas deus Visigòts èran ocupadas en Espanha,…
9 – Los Visigòts (10-12 ans)
Istòria Los Visigòts En l’an 406, las tribús germanicas deus Alans, deus Suèvas e deus Vandales que passèn la termièra* de l’empèri roman e que traversèn la Gàllia tota. Que demorèn tres ans a sacamandejar* la Gasconha abans de passar tà Espanha e Africa deu nòrd on fondèn un reiaume. Lo sovier deus domaus* hèits…
8 – Ua legion romana (10-12 ans)
Istòria Ua legion romana La legion romana qu’èra compausada de ciutadans romans de 17 a 46 ans qui hasèvan un servici de 20 ans. Si èra de besonh, de 47 a 60 ans qu’èran mobilisats tà hèr la guarda en mantuns lòcs. Cada legion qu’avèva 6 000 legionaris acompanhats de cavalièrs. Que i avèva 33 legions…
7 – Ua villà romana (10-12 ans)
Istòria Ua villà romana Los capulats, Romans o Aquitans, que bastín villae (villàs) en lo campèstre*. Qu’èran domènis agricòlas de milierats d’ectaras. En la villa que i avèva la Domus (maison) deu mèste. A despart*, que i avèva vilatges on s’arregropavan los qui tribalhavan la tèrra, esclaus* ou colons. Los esclaus* qu’èran presoèrs de guèrra…
6 – Vita vitanta deu temps deus Romans (10-12 ans)
Istòria Vita vitanta deu temps deus Romans La Novempopulania èra esquartierada en Civitas (ciutats*) qui correspondèvan aus pòples Aquitans. Tròp granas, qu’èran divididas en Pagus (parçans). En cadun, vilas que’s developavan en Vicus. La vila de Vic de Bigòrra que n’a conservat lo nom : qu’èra lo Vicus de Bigòrra, uèi Sent Léser, capdulh deu…
5 – L’envadida deus Romans (10-12 ans)
Istòria L’envadida deus Romans Au cors de las guèrras contra Hannibal, los Romans que conquistèn la peninsula iberica. Tà poder passar de Roma a Espanha shens que los batèus n’estossen pas atacats* peus piratas de la mar, los Romans que decidín de conquistar lo país entre Marselha e Tolosa. Aqueste país que devengó la…
4 – Los Aquitans (10-12 ans)
Istòria Los Aquitans Au cors de l’epòca deu bronze, mantuns pòples que migrèn. Los Cèlts venguts deu centre d’Euròpa colonizèn lo nòrd de la França dinc a la Garona. Venguts d’Espanha enlà, los Ibèrs qu’arribèn en Gasconha e que’s mesclèn dab los pòples autoctòns tà balhar los pòples Aquitans. Los Bituriges Viviscs (au torn de…