Natura
La vita sosterrana (10-12 ans)
NATURA La vita sosterrana En Gasconha, quan plau, l’aiga que se’n va per arriulets, arrius e fluvis de cap a l’ocean qu’aperam «La mar grana» o «Lo gran tòs». Mes en cèrts lòcs, l’aiga de la ploja qu’entra dens lo sòu e que desapareish. Que fòrma jaças freaticas, jaças sosterranas, e tanben arrius e lagòts…
la jaça freatica (10-12 ans)
NATURA La jaça freatica La jaça freatica qu’ei ua jaça d’aiga devath la tèrra. Quan plau, l’aiga que cor peus arriulets, peus arrius e peus fluvis de cap a la mar. Mes ua partida de l’aiga ne cor pas e que s’infiltra dens lo sòu. Aquera aiga infiltrada que permet de hèr béver las plantas.…
La formacion de las ròcas (10-12 ans)
NATURA La formacion de las ròcas Las ròcas que son compausadas d’ua mescla de mineraus. Que pòden estar d’origina volcanica, sian hòragetadas sancèras hens l’aire peus volcans, sian formadas per lo magma tot d’un còp en·hredit au contacte de l’aire. Basalt, granit, marme que son d’origina volcanica. Dab l’erosion deu vent, de la ploja, deus…
la tòr (8-9 ans)
NATURA Lo tòr Lo tòr qu’ei un fenòmen naturau. Que torra quan la temperatura de l’aire passa en devath de zero grad. L’aiga que’s transfòrma en glaç. La natura que’s cobreish de blanc de torrada: las huelhas deus arbres, la ièrba deus camps. L’aiga mòrta que vad glaç. Qu’ei meravilhós. Los arrius ne torran pas a…
La balena (10-12 ans)
NATURA La balena Tà començar l’annada, perqué pas descobrir ua « istòria coma atau » d’un contaire anglés deu grans: Rudyard Kipling, neishut a Bombai en Índia. Ací qu’as lo ligam. Que nos parla de las balenas. Las coneishes? Que son mamifèrs. D’alhors, lo lor ancèstre qu’ei un animau terrèstre dab quate camas e que s’apèra lo…
La damisèla (8-9 ans)
NATURA La damisèla La damisèla qu’a dus parèlhs d’alas, dus uelhs grans e un còs hèra long. Pendent l’estiu, que viroleja en endrets aigassuts. La damisèla qu’aima l’aiga. Dab un mascle, que s’aparia e que fòrman tots dus un beròi còr. Après l’apariament, la damisèla que pón uèus qu’estaca a plantas devath l’aiga. Au cap…
la cavèca (8-9 ans)
NATURA La cavèca La cavèca qu’ei un rapaç qui viu la nueit. Qu’a grans uelhs, perucs ponchuts e urpas puntudas. Lo jorn, que drom estujada dens un arbre curat o devath lo teit d’ua vielha maison. De nueit, que caça arrats campèrs e murguetas. Que’us minjan sancèrs e qu’arrejetan monhòcs dab las òssas e los…
6- Saturne lo planèta de gas (10-12 ans)
Saturne o planèta de gas Conéisher los planetas deu sistèma solar: quate de ròcas (que disem planetas tellurics), dus de gas, dus de glaç. Episòdi 6: Saturne Saturne qu’ei lo planeta sheisau a partir deu Sorelh, après Mercuri, Vènus, Tèrra, Mars e Jupitèr. Que’u pòts véser dens lo cèu. Qu’èra conegut durant l’Antiquitat e lo son…
Timbrada: lo sarri (8-9 ans)
NATURA Lo sarri Lo sarri que viu en montanha. Qu’aima la prada au dessús de la seuva. L’ivèrn quan nèva, que devara tà trobar un endret on i a mensh de nèu e on i a ièrba. Lo sarri qu’ei petit. Que mesura 70 centimètres e que pèsa 30 quilòs. Mes que pòt hèr sauts…
La mareja (8-9 ans)
NATURA La mareja La mar que puja e que devara dus còps per dia. Quan puja que’s parla de mar ananta, quan devara, que’s parla de mar devaranta. Entre duas marejas, que’s passan 12 òras e 25 minutas. Aquèth fenomèn naturau qu’ei causat per l’atraccion deu sorelh e de la lua, e tanben per la…